L’Oriol Nogues porta uns mesos desenvolupant el seu treball “Teatre d’Amadors”, un projecte deslocalitzat, dins del programa BCNProducció’16 que es presentarà públicament el dia 21 de gener al Centre Moral de Gràcia. Dels seus interessos i del seu procés de treball hem volgut parlar amb l’artista.
El teu treball es basa en el fet de pensar el món a partir del fet teatral. Un dels aspectes que explores és allò que és social, col·lectiu, els punts de trobada. En el projecte actual i en altres anteriors ho fas a partir del teatre amateur. M’agradaria que expliquessis per què i com?
El que procuro és pensar el teatre de la manera més expandida possible, perquè entenc que és una via per pensar l’home en societat, i per fer evident allò que ens és comú i compartit. Entenc el teatre com un espai per a la reflexió i l’acció; com una eina per a la representació i comprensió del món i com un llenguatge per a l’autonarració i per a la construcció, de manera conjunta, dels relats col·lectius. I sobretot, com un dispositiu de trobada real entre persones.
En aquest sentit, les pràctiques amateurs, no només del teatre sinó també del cant, la dansa, la pintura, la costura, la lectura… m’interessen particularment. I no per oposició a les pràctiques professionals –oposició per altra banda reductora i simplista, ja que molts grups amateurs funcionen com professionals i molts professionals ens trobem sovint en la posició d’haver de reivindicar més amor per la feina en segons quins sectors…- sinó perquè es tracta de pràctiques que impliquen una consciència de la comunitat i una necessitat de l’altre. Per això, m’interessen aquestes activitats i les vull fer visibles… perquè crec que s’han d’interpretar com moments irreductibles d’humanitat, i poden, malgrat tot, donar lloc a certes formes d’esperança.
El procés és un altre aspecte clau en el teu treball. Un procés que implica temps, dedicació, relació amb les persones amb les quals col·labores per poder treballar junts…
Procuro sempre plantejar una situació, que a partir d’un interès inicial, generi unes dinàmiques diferents de les habituals a un grup i treballar a partir d’aquesta, diguem-ne nova relació de coses a partir d’un element nou, que sóc jo, en el quotidià del grup. Es tracta de buscar i proposar un context de trobada, un període de convivència i intercanvi que sigui interessant i productiu per a les dues parts a partir del tracte quotidià, i dels vincles que es van creant a poc a poc. Intento així activar formes de contacte, d’implicació afectiva i d’experiència que ens ajudin a entendre i ser conscients de les implicacions de les nostres relacions amb el món i amb els altres, i a partir d’aquí, fer un treball que pugui ser reivindicat com col·lectiu i emancipador.
Fa temps estàs desenvolupant la proposta “Teatre d’amadors”. Has estat treballant amb un grup de teatre amateur i has estat fent filmacions, que presentaràs el pròxim dia 21 de gener. M’agradaria que expliquessis com s’està desenvolupant el projecte i que és el que veure’m el dia 21.
Estic treballant des d’abans de l’estiu amb el grup de teatre de El Centre Moral i Instructiu de Gràcia, una entitat amb molts anys d’existència i amb una forta incidència en el seu context més immediat. Els vaig proposar, de tornar a treballar “La rambla de les floristes” de Sagarra, que havien representat recentment, a partir d’un pacte ficcional consistent en imaginar i assumir com a real, l’absència d’un dels membres del grup, evitant la solució productiva de buscar un actor substitut pel seu paper. És a dir, treballar la ficció del text a partir d’una ficció pactada, per justament, situar el treball dramatúrgic al nivell dels vincles emocionals entre els diferents membres, afectant de forma crítica les dinàmiques de representació del grup i exigint una estratègia conjunta.
Després d’uns mesos de treball previ, d’immersió en el quotidià del grup, de presentació i divulgació del projecte, han sigut 6 dies de rodatge al teatre de l’entitat, que és a la vegada el seu lloc habitual de representació. El fruit d’aquest treball és una pel·lícula, testimoni de tot el procés i a mig camí del documental i la ficció, que es presentarà al mateix lloc, el pròxim 21 de gener en projecció pública. Ens acompanyarà amb la seva mirada poètica i a la vegada lúcida i crítica, en Roberto Fratini, dramaturg i professor de Teoria de la dansa a l’Institut del Teatre, i també aprofitarem per presentar la publicació del projecte, amb la Mireia Sallarès, tutora del projecte.
