“El bosc és refugi, però també és misteri”. Una conversa amb Bárbara Sánchez Barroso

forest

“Cartas desde el bosque” no es només una exposició que té lloc a l’Espai Cub. La Bárbara Sáchez Barroso viu al bosc i des d’allà va mantenint una peculiar correspondència amb els espectadors que li envien una carta a la qual ella respon en format vídeo. Hem volgut conversar amb ella per conèixer els antecedents del projecte i també la seva continuïtat.

El projecte “Cartas desde el bosque” sembla una conseqüència lògica i natural de projectes que has anat desenvolupant en els darrers anys de diverses maneres (penso en “Breve Atlas de lugares imposibles”, “À midi” o la participació a les jornades Fanzineres Feministes a l’Estruch, per exemple). Com sorgeix aquest projecte,de quines vivències, idees i referents ve fins arribar a l’Espai Cub de la Capella?

A part d’aquests projectes que esmentes hi ha un projecte del qual aquest és una clara continuació, que és Acciones en el bosque, que vaig començar el 2012, quan estava acabant la carrera de Belles Arts, i del que es poden veure algunes de les accions al meu canal de Vimeo. En ell, ja reflexionava sobre aquest assumpte que ha sigut el del retorn als orígens després de la crisi econòmica viscuda arreu del món. Es tractava d’una serie de performances en forma de rituals en les que em relacionava amb el bosc de diferents maneres, a la vegada que bevia de les accions d’en Vives/Bestué. Vaig estar fent-les fins a l’any passat, en total eren cinc, i aquesta és, com dic a la primera carta, en certa manera la sisena acció, on finalment marxo a viure al bosc. El projecte sorgeix per un interès de treballar amb la correspondència en la llarga distància però sobretot per una imatge que formava part del meu dia a dia fins ara al bosc, la d’una bústia vermella enfront de la casa on visc.

01 icub160916_006

El projecte planteja un conflicte entre unes formes de vida actuals i un retorn al silenci, la lentitud, a allò que és analògic… qué té de nostàlgic i qué té de rebel·lió o desobediència aquesta proposta?

El projecte és en tot moment viu, i muta, ja que durant els mesos d’exposició aniran arribant cartes. En les meves reflexions hi ha romanticisme, hi ha una idealització de la naturalesa i del paisatge, i contradiccions de les quals en sóc conscient, però que m’interessen. Hi ha nostàlgia d’un passat remot, d’una cerca “d’un suposat origen”, i hi ha un ús constant de referents, de cinema i literatura, per parlar dels diferents sentiments vers la natura: el respecte, l’èxtasi… M’interessa posar tot això damunt la taula, entrar en diàleg amb mi mateixa i amb l’espectador, mentre m’estic fent tot aquest seguit de preguntes. Es viu realment la vida de forma més autèntica allà? Es tracta de fugir, d’allunyar-se de la societat, és realment una posició política? Són preguntes que encara em faig i que estaran a les cartes.

En parlar de bosc, cites a Thoreau i és cert que el bosc pot entendre’s com un retorn a l’origen, però també pot ser vist com un lloc de perill (penso en films com Into the Wild o ara la recent sèrie de televisió Stranger Things) d’allò que és desconegut. En el teu projecte estan presents les dues vessants?

D’això que en parles ho esmento a la segona carta. El bosc és refugi però també és misteri. A les pel·lícules és el lloc on els personatges s’amaguen quan són perseguits, però també és el lloc, per exemple, on es fan rituals, com els aquelarres de les bruixes. El bosc té aquestes dues vessants, i al final les cartes són una excusa per obrir reflexions, per fer-me preguntes, per escriure, però escrivint en vídeo. M’agrada molt Stranger Things, deu ser perquè hi ha misteri i nostàlgia! El referent més clar i del que més parlo és en Thoreau, però si aprofundeixes en la seva historia també està ple de contradiccions, i és que ell se’n va anar només dos anys al bosc, era un misàntrop (i un misogin) però va passar tota la resta de la seva vida vivint amb la seva família.

thoreau

L’experiència de viure al bosc té data de caducitat per a tu, s’acabarà el 13 de novembre quan finalitzi l’exposició o ho planteges com una recerca de més recorregut? 

Ara després de la inauguració marxo de nou a viure al bosc, però no tinc cap pla. La idea és acabar de fer les cartes de l’exposició però després del novembre l’únic que vull és poder seguir fent projectes d’aquesta mena i viatjant i, per què no?, seguir amb aquest projecte. I com en Thoreau passar períodes més aïllada, en solitud.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de artistes, Projectes i processos i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *