“L’experiència és un node d’informació fonamental per ampliar enfocs i generar narratives futures”. Una entrevista a Pau Magrané

 

Demo, el projecte que es presenta aquests dies a l’Espai Cub, és un espai sonor objectual que es va activar el dia de la inauguració,  a càrrec de PLOM, però que també poden activar tots aquells visitants que ho desitgin. D’aquest projecte i de la seva posició en relació a la seva pràctica com artista, hem volgut parlar amb Pau Magrané, artífex de Demo i també de PLOM.

A Demo converteixes el Cub de la Capella en una mena d’escenari o millor d’espai de treball, en un software en el qual l’usuari pot explorar un vast arxiu de material. Parla’ns de com et planteges el projecte i com l’has anat definint.

Aquest treball s’inspira en l’anomenada demoescena, un moviment underground sorgit als anys 80 que consistía en emprar suports informátics i electrónics amb finalitat artístiques. També està molt influït pel meu interés en el revisionisme documental i l’apropiacionisme a partir de perspectives sonores i digitals, així com les sinergies creades a partir de la col.laboració entre artistes.

A l’hora de traslladar aquestes inquietuds a l’Espai Cub, ho plantejo com un concert de PLOM / visita guiada dins un entorn virtual on la noció d’interpret, escenari, i públic es barregen i difuminen.

Des d’un principi tenia clar que el cos del projecte havia de ser una aplicació interactiva on l’usuari pogués modificar l’output sonor i visual en directe. També volia que hi hagués un cert grau de dificultat tant en l’aplicació interactiva com en l’accés/visionat de l’espai en un intent d’evidenciar l’hermetisme própi del medi i generar un repte pel visitant a la manera del videojoc. 

Proposar decisions ambigües on aquest visitant pugui condicionar la propera visita i en el cas de que no prengui un paper actiu, la instal.lació segueixi funcionant com una intervenció arquitectònica de l’espai que barreja pintura digital i so. 

Creus que l’experiència és el més important que l’art pot aportar a un espectador/usuari/visitant?

No tinc clar si és el més important però crec que l’experiéncia és un node d’informació fonamental per ampliar enfocs i generar narratives futures.

El teu treball es basa en la idea de codi obert, de coneixement compartit i de col·laboració. Com veus aquesta tensió existent ara mateix entre aquesta manera de veure la cultura i el coneixement, en relació a altres formes més tradicionals (i també neoliberals) d’entendre l’accés a la cultura i el coneixement?

No és exactament així, el meu treball empra recursos de lliure accés però de moment no estic segur de si es pot considerar codi obert ja que a La Capella al codi no s’hi pot accedir.
Per altra banda estic d’acord en compartir amb qui li interessi, qualsevol dels elements generats en aquest treball, ja sigui codi, música, models 3D, captures de pantalla, tan sols s’ha de posar en contacte amb mi.

Respecte a la tensió existent que comentes la conec una mica però no la tinc gaire present. Senzillament em dedico a treballar amb els recursos que tinc a l’abast.

Et defineixes com artista, músic i dissenyador de videojocs i tens una activitat important en l’àmbit de la música electrònica. Diferencies aquestes activitats o són tres facetes d’un mateix ideari? Creus que la transversalitat és l’única manera per a fer evolucionar l’art?

Les tres activitats o facetes que em comentes sorgeixen dels meus interesos que són molt més amplis, però les vaig combinant públicament ara si i ara no, ara juntes i ara separades depenent de cada projecte.

Això de l’evolució no ho veig gaire clar, la transversalitat em sembla bé m’hi sento cómode, però hi ha moltes víes per fer les coses.

 1_0
Aquesta entrada s'ha publicat dins de artistes, Exposicions i activitats, Projectes i processos i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *