“Salón de lo intocable”. Una entrevista a Germán Portal

Germán Portal exposa a l’Espai Cub de la Capella “Salón de lo intocable”, un projecte a l’entorn dels mites creats al voltant de la història de l’art. No podem deixar passar l’ocasió de parlar amb ell i fer-li algunes preguntes sobre el seu teball.

icub150715_053

“Salón de lo intocable” planteja diverses qüestions relacionades amb cóm s’escriu la història: el paper de l’artista, cóm es generen els moviments artístics, qui els legitima, què queda fora i què queda dintre, cóm es mostra, cóm es comunica, en definitiva, cóm s’escriu la història. M’agradaria que m’expliquessis la gènesis del projecte i els teu interès en aquests aspectes.

Bé, el projecte sorgeix de manera casual, no hi ha quelcom de preestablert, no hi ha una intenció a priori de tractar certs assumptes. El projecte neix d’un dibuix en el qual es plantejava una hipòtesi futura, aquesta era la construcció d’una obra “moderna” (quelcom semblant a un Giacometti), però feta amb materials barats, trobats i amb una apariència, diguem-ne casolana, domèstica, de bricolatge. Amb això, va aparèixer la qüestió del relat, de quina manera m’estava enfrontant a ell i cóm es reescriu. En aquest punt, vaig percebre el potencial que tenia el projecte de reescritura (a nivell personal) del relat històric de l’art, atès que se m’obria la possibilitat de tocar diversos autors i obres, i sobretot d’abordar aquestes formes paradigmàtiques de la modernitat.

En aquest punt, un altre element que va aparèixer va ser l’humor, també sense buscar-lo, i potser era la manera d’abordar aquests temes i així mateix de poder-los desacralitzar.

Tornant al tema del relat, sí crec que certs relats de la història es transformen ràpidament en un mite derivat i producte de múltiples interessos (econòmics i de mercat principalment) i es perverteixen les formes i s’obliden els continguts, és a dir, es perverteix i s’oblida tota experiència artística i preval una experiència consumista i una marca mitificada basada i fonamentada en un tipus d’idea un tant difusa d’obra d’art moderna, present en l’imaginari col·lectiu.

figura_sentadajoven_sentada

El paper de l’artista ha canviat molt en els darrers anys. Quins creus que són els canvis més significatius i cóm es relacionen amb els canvis en altres esferes del circuit artístic?

Suposo que ha canviat el patró, aquesta regla per la qual tot artista ha de venir d’una formació acadèmica reglada, d’un master en art, d’un itinerari molt concret. Suposo que avui més que mai ens trobem amb el fet que qualsevol procedència (de la sociologia, l’antropologia o altres camps de la ciència i les humanitats, per exemple) és vàl·lida, sempre que al final es generi un mateix tipus d’experiència artística, en el sentit crític i en la seva aposta de coneixement no lineal, sinó diversa. Suposo que de la mateixa manera que ha canviat el rol de l’artista ha canviat la figura i el rol del comissari i d’altres molts agents que es difuminen.

icub150715_058
La teva instal·lació remet directament a la idea de DIY que, per una banda és molt inspiradora perquè implica que tots podem ser actius i fer obres, perquè els mitjans són absolutament accessibles, però d’altra banda, crec, incorpora un aspecte de baix cost i precarietat que poden anar associats a la figura de l’artista. Estas d’acord amb aquesta contradicció? Com t’enfrontes tu a aquesta possiblitat del DIY?

Bé, això del DIY apareix sense buscar-ho, com una cosa entre l’objecte trobat (i posteriorment manipulat) i el bricolatge. Entenc que el terme DIY resumeix millor tot aquest tipus de pràctica casolana, però també implica uns valors de llibertat i política que d’entrada no m’interessen, o millor dit, m’interessa que es mostrin de manera crítica. En un moment del low-cost, el DIY se’ns ha aparegut no com una necessitat (jo crec que en termes de necessitats el DIY sempre ha existit), sinó com una manera de diferenciar-se del conjunt, per tant és tendència o moda o com ho vulguem anomenar. Aquest aspecte és el que menys m’interessa i sí el costat, diguem-ne de patrons constructius, de les instruccions de muntatge.

Pel que fa a la precarietat, és cert que vivim en la precarietat i ens hi hem acostumant des de fa molt. Potser sí que he treballat amb materials barats per una qüestió de mitjans, però en realitat aquestes propostes simulen estar pensades i projectades per un altre, seguint uns patrons coneguts i incorporant elements populars.

icub150715_057

Aquesta entrada s'ha publicat dins de artistes, Exposicions i activitats, Projectes i processos i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *