La història de BCN Producció a través dels seus protagonistes… avui MIREIA SALLARÈS

BCN Producció comença a tenir ja un cert recorregut. Molts artistes han passat per aquesta convocatòria i han continuat desenvolupant projectes, consolidant la seva trajectòria i enriquint el nostre teixit artístic.

Tot i que les exposicions de la Capella no tanquen a l’estiu, aquests mesos tan calurosos ens semblan molt adients per anar mantenir converses amb artistes que han passat per edicions anteriors de BCN Producció. A tots ells els hem fet les mateixes preguntes, però… seran iguals les respostes? Segur que no. Avui comencem amb Mireia Sallarès que va desenvolupar un projecte d’investigació a l’edició d’aquest any passat.

Com va ser l’experiència BCN Producció?
Va ser positiva perquè va estar plena de reptes. Jo vaig anar a treballar a Sèrbia, un país extranjer, del que no parlava la llengüa i que no coneixia d’abans. Un país que per altra banda i degut a la seva història recent, està marcat per conflictes violents, indefinicions i
dolor. Un terreny minat. I treballava sobre el concepte d’amor, que de per sí ja és difícil. I no treballava sola. Això vol dir tenir ajuda i també significa haver de negociar amb l’altre. Finalment, un altre repte era el fet que jo anava amb un projecte d’investigació. La meva
modalitat era d’investigació. I jo la plantejava de manera ben oberta, per tant hi havia poques coses concretes i segures on “agafar-se”. Va ser postiu que BCN Producció ho tingués clar i ho respectés, i la figura de la tutora, va ajudar en aquest sentit.

Des de la teva experiència hi ha alguna cosa que creus que seria important que BCN Producció fes/aportés/proposés?
Sens dubte caldria que tornés a recuperar la convocatòria en la modalitat d’investigació que aquest any no s’ha convocat. És fonamental que es recuperi perquè els ajuts institucionals han anat oblidant un recolzament important com és el del primer estadi de la creació. La investigació més enllà de la producció. No centrada en un producte concret que facilita el consum i la seva entrada a un mercat que sovint no té un retorn. És una modalitat transversal on s’hi poden presentar tan comissaris i teòrics com artistes. Però és important que s’hi presentin artistes. Els artistes hem de tenir clar que fem investigació i que la investigació artística no està només a l’acadèmia. Que la nostra pràctica artística no només es genera des del coneixement sinó que genera coneixement específic, genera
relacions, genera comunitat i genera una manera d’entendre les relacions que és una manera de fer política.

Que creus que et va aportar participar-hi?
Visibilitat i diàleg, perquè considero que és la convocatòria de la nostra ciutat que més es vincula amb tots els agents diversos d’un context artístic plural. Crec ademés que quan ens presentem a un ajut, sempre guanyem quelcom, al marge que ens el donin o no, a nosaltres. L’acte d’explicar-la per escrit i d’explicar-la en persona (i si ets sel·leccionat), és en sí, un acte on ja es guanya experiència.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *