Parlem amb David Bestué sobre “Realismo”

“Realismo”, el projecte de David Bestué per a BCN Producció 2015 ja està inaugurat. Hem volgut parlar amb l’artista per saber una mica més dels seus interessos, processos i metodologies.

Per què “realismo”, un terme tan decimonònic i tan poc “trending topic”?

El meu interès inicial era contraposar diferents tipus d’estructures en un mateix espai. Volia jugar amb una serie d’elements que no es representen perquè ja es donen a la realitat, com el pes, l’equilibri, o la naturalesa pròpia dels materials. Resumint, m’agradava aquesta idea que en una estructura tots els elements “treballen”, tenen una funció i un sentit, i, per tant, son “reals”. Per una alta banda, a mesura que desenvolupava la meva investigació vaig fer molts viatges per Espanya, moltes vegades a paratges poc habitats i en un context de crisi en el qual la disciplina de l’enginyeria havia col·lapsat, com si després d’una època de borratxera haguessin despertat enmig d’una ressaca bastant forta. Per això també em va agradar utilitzar aquest terme, perquè té una càrrega una mica carrinclona, de quadres de camperols i paisatges al capvespre amb gent preocupada.

En aquest projecte conjugues el teu interès per l’escultura i els elements bàsics de l’enginyeria. M’agradaria que comentessis aquest aspecte i també, tenint en compte els teus treballs anteriors i el treball que has fet en relació al cos, quin paper juga el cos a “Realismo”.

Com comentava abans, tot parteix d’un interès per treballar amb la idea d’allò estructural en l’àmbit de l’escultura. En un inici, però, no sabia molt bé com començar, em semblava que havia de fer una recerca per entendre tots els tipus de possibilitats. Per això em vaig endinsar en el món de la enginyeria, per extreure d’aquesta disciplina l’evolució de les estructures, però també del càlcul i dels materials constructius.

La idea de cos és principal en aquestes obres. En la majoria dels casos he volgut que les diferents estructures tinguessin una escala propera a la humana, m’agradava que la gent pogués contraposar la seva estructura òssia amb les que hi ha per tot l’espai. La seva disposició en la sala té un component escenogràfic, les diferents peces estan col·locades per a què la gent les vagi descobrint a poc a poc. Crec que funcionen com a conjunt, si aïlléssim un dels elements perdrien la seva força, com si en la instal·lació es suportessin les unes a les altres.

Crec que la intenció de buscar una interacció entre estructura i cos humà té molt a veure amb el meu treball sobre Enric Miralles i com volia afectar psicològicament als usuaris de les obres mitjançant la forma arquitectònica i jugant amb la idea de desequilibri. El fet que una estructura externa et pugui fer trontollar per dins m’agrada molt.

11218574_10152974397477695_2516130133968664168_o

A “Realismo” la recerca té un pes molt important. Fa la impressió que en el teu cas es tractaria d’una “research at large”. Com la desenvolupes i quina metodologia utilitzes?

Aquests tipus d’investigacions, com la de Miralles o Formalismo Puro (al voltant de l’arquitectura espanyola), les gaudeixo molt. Per a mi no es tracta de feina, sinó d’anar descobrint una serie de coses que em porten a unes altres i a unes altres… La recerca tècnica i acadèmica a les biblioteques es barreja amb la més anecdòtica que et pots trobar per internet. Les entrevistes als enginyers es combinen amb les excursions a les seves obres. Per a mi és com una obsessió que de sobte em fa fixar-me en la pèrgola d’una plaça o en com es mou algú que està borratxo i que intenta que no es caigui el cubata que porta a la mà. El moment precís en el qual vaig decidir centrar-me en aquesta disciplina va ser la necrològica que Juan Benet va escriure sobre l’enginyer Jose Toran al diari el País. Jo ja feia uns mesos que anava llegint sobre enginyeria (sobretot m’agradava com abans de la crisi els enginyers s’havien reivindicat com escultors) i de sobte vaig veure que hi havia unes genealogies internes dins de la professió, que no només eren tècniques sinó també emocionals, on es podia barrejar la literatura amb la política i l’economia, un món tancat amb les seves dinàmiques i forces internes.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de artistes, convocatories, Exposicions i activitats, General, Projectes i processos i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *