Mireia Sallarès i Sonia Fernández Pan a la Facultat de BBAA

Les dates de lliurament passen, les exposicions també, però els projectes queden i encara que ja hagin complert terminis de presentació i fins i tot de justificació, val la pena tornar a ells i posar-los en discussió en un context de formació artística. Això és el que hem fet aquest matí 16 d’abril dins del context del Seminari d’Artistes i Productors Culturals organitzat per Lidia Gorriz, on dos dels projectes que es van dur a terme amb motiu de BCN Producció’14, han estat presentats pels seus artífex i han estat objecte de discussió i preguntes.
IMG_2311
Kao Malo Vode Na Dlanu (Un projecte sobre l’amor i Sèrbia) va ser el treball  d’investigació dut a terme per Mireia Sallarès.  L’artista ha repasat les raons per presentar-se a la convocatòria de projecte d’investigació, la seva vinculació a projectes anteriors i la trilogia en la qual aquest s’insereix (l’exploració de tres “conceptes deixalla”: la veritat, l’amor i el treball).
“Hi ha en l’amor alguna cosa que pugui ser col·lectibitzable?”. Aquest va ser el punt de partida de la recerca de Sallarès a Sèrbia, de les nocions d’amor i Sèrbia. Amor i guerra són dos conceptes que ben d’hora van aparéixer en la seva recerca i, com sempre en els seus projectes aparéixen  el contacte amb les persones, les entrevistes i la literatura (en aquesta ocasió de la mà de Danilo Kis), per una exploració que tot i que ha tingut dos moments de visibilitat a Barcelona mitjançant una activitat a la llibreria Calders (lectures de Danilo Kis) i una projecció a La Base del Poble-sec d’unes taules rodones fetes a Sèrbia, en realitat, no ha fet més que començar.
Però sobretot, l’interès d’aquestes presentacions dins d’un àmbit de formació es relaciona amb donar pistes sobre el “making off” d’aquest tipus de projectes. “Quan et presentes a una beca sempre guanyes alguna cosa, encara que no te la donin”, deia la Mireia que reivindicà la importància de la investigació com a puntal de la pràctica artística i de la necessitat del temps per dur-la a terme.
IMG_2312
Per la seva part, Sonia Fernández Pan ha presentat el projecte de comissariat El Futur no espera, que es va concretar en una exposició col·lectiva i una publicació, la necessitat de la qual va sorgir mentre desenvolupava el projecte. Sonia ha parlat de la noció de futur, dels futurs cancel·lats, d’inserir nocions de futur en la qüotidianeïtat i, sobretot, ha parlat del que significa comissariar, del treball estret amb els artistes i amb les persones que formen part de la institució, de la importància de les entrevistes, de la seva plataforma Esnorquel que li ha permés investigar produïnt i fer nombroses entrevistes. Adjuntem aquí una bastant atípica amb Alberto Calvete, muntador de l’exposició a La Capella, atípica perqué es fa a algú profundament implicat en l’exposició, el muntador, al que rarament se li dona veu o es recull el seu testimoni.
I finalment, el llibre que ho aplega tot, A brief History about the Future, títol que és un homenatge i una apropiació del títol del llibre de Hans-Ulrich Obrist A Brief History of Curating, en el que la comissària va demanar als artistes més implicació personal per tal de substituir la biografia a l’ús de caire institucional, per una biografia més personal i/o ficcionalitzada. L’actitud de la Sonia, molt propera a la del comissari Raimundas Malasauskas, amb qui va compartir un workshop a A*DESK, té precisament a veure amb les complicitats, amb compartir, amb l’experiència i amb entendre el treball curatorial com una part indisociable de la pròpia biografia.

IMG_2317

Aquesta entrada s'ha publicat dins de artistes, artistes, arxiu, comissaris, convocatories, exposicions anteriors, Exposicions i activitats, General, Projectes i processos i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *