Alex Brahim sobre Barcelona Producció

Alex Brahim, comisari independent i director de projectes culturals, ha estat durant tres anys membre del jurat i tutor dels projectes seleccionats de BCN Producció. Pel seu coneixement de la convocatòria i del que significa, li hem volgut fer algunes preguntes que ens ajudin a conéixer millor el paper de BCN Producció dins el context de l’art local i el que pot significar per la trajectòria d’un/a artista.

Com valores la teva experiència com a membre del jurat i tutor de BCN Producció? Quin ha estat el teu paper? s’ha produït un veritable diàleg amb els artistes?

Sens dubte ha estat una experiència positiva, enriquidora i gratificant. Com a jurat, a més de les funcions pròpies de selecció i deliberació respecte als projectes premiats, aquest certamen té la particularitat de la tutoria, la qual cosa obre un procés d’acompanyament al llarg del trajecte des de la selecció com a premiat fins a la presentació pública dels resultats i, finalment, l’edició impresa.
Sens dubte existeix en aquest marc un autèntic diàleg amb els artistes, generant-se en la majoria d’ocasions dinàmiques francament sinèrgiques i de mutu aprenentatge; igualment, és un espai que permet el sorgiment de complicitats i afectes personals i professionals que en molts casos perduren en el temps. Com tot, el nivell d’implicació que tenim els jurats en els projectes tutoritzats depen de l’interès, obertura i maneres de cada autor i del tipus de freqüència que s’estableix en la comunicació en cada cas.
També és important el fet d’estar durant tres anys complint un cicle en la funció de jurat-tutor, doncs permet un arc que transcorre entre l’aclimatar-se, el desenvolupar un sentit de pertinença i l’aportar més enllà de l’estrictament reglat. En aquest sentit aquestes sinergies, complicitats i afectes que esmentava abans s’estenen a la direcció i coordinació de la Capella, els companys jurats i tot l’equip tècnic de professionals que participen a BCN Producció, generant una autèntica sensació de treball en equip i obrint la possibilitat d’intervenir en el context general del certamen a altres nivells.
Què creus que aporta BCN Producció al context artístic barceloní?


Per començar és de destacar que BCN Producció no solament hagi resistit, sinó que hagi vist incrementada la seva escala, tant en categories com en dotació econòmica, després de la desertificació que ha patit el suport a l’art i la cultura en els últims anys. Això fa que la seva funció, que idealment resultaria complementària amb d’altres estímuls i vies, adopti un paper bastant central en l’escena local. Prova d’això és l’increment progressiu de sol·licituds que es rep en cada edició, amb perfils cada vegada més diversos dins de la creació contemporània.

En si mateix és un espai fonamental perquè projectes que requereixen suport per ser portats a terme puguin concloure’s, sent aquesta la seva funció essencial. Igualment, és un dinamitzador social de la comunitat artística local, a través de les diverses inauguracions i activitats al llarg del cicle anual. A partir d’aquí crec que es converteix, amb les reserves que un comentari així mereix, en una fita visible que funciona com a presa de pols sobre els rumbs de l’art contemporani en l’escena barcelonina, d’acord amb els discursos i dispositius de l’art a nivell global.

Finalment, en veure-ho de manera retrospectiva, BCN Producció és un patrimoni, un patrimoni de la creació local, inscrit en la línia de temps de l’art contemporani i que a més està en relació -donades les característiques d’alguns projectes- amb altres instàncies que transcendeixen el gremi netament artístic. En definitiva, BCN Producció no solament forma part de, sinó que crea context.

Què pot aportar aquest programa a la trajectòria d’un/a artista?
Per començar la possibilitat d’executar un projecte dins d’uns cànons professionals, acompanyats d’una dotació econòmica i tècnica, un equip de treball i un marc de visibilitat estimat com a legítim.

A partir d’aquí i en funció de cada experiència, crec que en molts casos suposa una baula important dins del procés continu que comporta una trajectòria artística, així com un espai d’aprenentatge, sobretot per els qui troben en aquest certamen una primera oportunitat institucional professionalitzada.

No obstant això, crec que aquesta resposta de la meva part pot resultar limitada i que probablement sigui més àmplia i profunda si ve dels mateixos artistes.

Quin consell donaries a un/a artista que es presenti a la propera edició del programa?

El primer que sigui fidel a les bases i plantegi projectes adequats a la categoria en la qual es participa –de vegades sorprèn el fora de lloc que semblen algunes propostes respecte a la seva categoria. Sens dubte que sigui un projecte que requereixi el suport per desenvolupar-se, que formi part coherent del seu recorregut i corpus de treball i que suposi un pas més enllà en la trajectòria de l’artista. No cal dir que sigui un projecte en el qual es crei fermament i els detalls del qual, si ben no estiguin fixament resolts, hagin estat francament considerats, doncs caldrà defensar-ho en l’entrevista si és preseleccionat.
Finalment, que és molt complicat guanyar, atès que es tracta de deu premis i més de dos o tres centenars d’aplicacions, que hi ha tres jurats i que les decisions se sospesen no solament des de l’entitat de cada projecte, sinó atenent també al conjunt de la selecció i a una irremeiable previsió de calendari. Tot això per dir dues coses: la primera que no guanyar no significa, en absolut, no haver estat a l’alçada; i la segona que no cal deixar de presentar-se, hi ha casos d’autors i projectes que després de no dos, sinó tres presentacions consecutives, han resultat premiats.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de convocatories, Exposicions i activitats, General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *