Sònia Fernández Pan i el futur

Sònia Fernández Pan comisaria el projecte “El futur no espera” que es pot visitar aquests dies a La Capella. Li hem fet dues preguntes per saber més coses d’aquesta exploració a l’entorn del futur que planteja:

Quin és el punt de partida de la teva proposta curatorial? D’on sorgeix el projecte?

Sent honests i tenint en compte el temps que passa entre una idea que sorgeix i tots els seus efectes col·laterals, no sabria assenyalar ara un moment fundacional del projecte. El record i el futur són construccions de les quals ens servim per organitzar el món i les nostres vides. Més enllà de les teories, que moltes vegades vénen “després” o “durant”, en aquest cas prevalen motius personals per voler abordar col·lectivament un tema com el futur. El punt d’arrencada va ser la superació d’un pànic personal i persistent cap a “el que vindrà”. Per a aquells que vam néixer en els anys 80, empastifats de promeses i expectatives que difícilment podrien haver-se complit, el futur va deixar de ser un desig per convertir-se en un dilema preocupant. Suposo que em vaig adonar relativament tard que el meu pànic no era una tara personal sinó un problema comú. Entretenir-se amb la por és més fàcil que superar-ho.
A això podria unir una especial atenció, gairebé pulsió, cap a aquells artistes i projectes que treballen amb la ficció, amb el discurs científic o amb cert tipus de músiques electròniques. Crec que no és casual que dos d’aquestes referències remetin a un mitjà excepcional a l’hora de pensar el futur: la ciència-ficció. “El futur no espera” sorgeix d’una barreja de tot això. I de moltes converses entorn del futur amb molta gent, entre ells diversos artistes del projecte. La intenció de totes les seves parts és descompondre la dificultat que tenim en aquest moment a l’hora d’imaginar, en termes positius i no només des del vertigen de la contingència, alguna cosa diferent al que ja coneixem.

 

Captura de pantalla 2014-08-18 a la(s) 00.15.01

 

És possible parlar del futur en passat?

Crec que les restes materials o immaterials del futur només existeixen en passat. És per això que existeix el terme “arqueologia del futur”. Com a contrapartida, podríem pensar en la memòria com un projecte de futur. Sense voler entretenir-me en la teoria, per a mi és fonamental la divisió que fa Derrida entre futur i avenir. El primer és una projecció, la qual imaginem que podria arribar a succeir o ser; l’avenir és l’esdeveniment, allò que efectivament succeirà independentment dels nostres desitjos o projeccions. El difícil no és parlar del futur, s’ha escrit molt sobre un tema que ens afecta a tots. La ciència-ficció és el millor exemple d’una poligàmia visionària. El que és realment complicat és pensar l’avenir. És més, vaig a permetre’m caure en un lloc comú. Parlar –en societats que ho permeten- és més o menys senzill, el que és difícil és actuar d’acord o en desacord a tots els nostres enunciats.
Tornant a la teva pregunta, si tenim en compte que el futur és una projecció i que les projeccions, com gairebé totes les coses, són caduques, el futur ha tingut llavors moltes dates de caducitat. I allò que caduca transporta un fracàs. La característica extraordinària del futur és que, com a idea o eina, no pot caducar mai. Muta i es transforma. La qüestió és com s’instrumentalitza el futur i com això arriba a afectar-nos fins i tot en coses minúscules i rutinàries. El problema no és si es parla o no del futur, sinó qui parla del futur, què implica i per a qui és aquest futur. La pregunta que ara em faig és si és possible actuar sobre el futur pensant-ho de manera general o holística. Per exemple, si ja és complicat projectar-se en parella cap a davant, com fer-ho incloent a molts uns altres que ni tan sols coneixem i que probablement no estiguin d’acord a ser inclosos en un futur proposat per tercers? Pensar el futur pot semblar-se massa a escriure una novel·la en la qual el narrador omniscient determina com han de ser els personatges i els esdeveniments.

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *