Alicia Kopf i les conquestes

Aquesta temporada ens hem proposat que els artistes de BCN Producció 2014 en responguin 2 qüestions. Esperem encertar-la amb les preguntes.
Avui parlem amb Alicia Kopf.

“¿Qué es i com es representa una conquesta?”. Aquest és el tema que explores en el teu treball explores aquest tema. Quines són les respostes que vas trobant?

Les conquestes, històricament sempre han necessitat fer-se visibles. En el cas de les conquestes polars, en no haver cap element de referència en el paisatge blanc, aquesta visualització es feia mitjançant banderes, petites elevacions artificials en el territori, o gestos. Per tant la conquesta esdevé gest, escenificació; no hi ha una fita visible. És per això que em vaig interessar per aquest tipus concret de fita; la conquesta és sovint interior, una actitud.
La bandera i el cim són signes que primer he interrogat des de la recerca (sobretot a la primera exposició del cicle Seal Sounds Under The Floor, a la Galeria Joan Prats) i en un segon estadi, Diari de Conquestes, me’n he apropiat per intentar expressar inquietuds urgents relacionades amb àmbits personals. Encara que aquesta dimensió expressiva que té Diari de Conquestes no està restringida a allò personal en el sentit d’individual, més aviat crec que reflexa preocupacions generacionals. Un exemple en seria “Conquesta of Stability”, en relació a la “liquidesa” dels nostres entorns laborals i afectius [foto].

Amundsen_SouthPole

La retòrica actual d’èxit, l’emprenedoria i de l’autoexplotació sota diversos noms, formen un dels l’eixos del projecte. En aquest sentit, el meu punt de vista oscil·la entre la fascinació que sento per els/les grans lluitadors/es o exploradors/es que s’enfronten a entorns hostils, així com la consciència de les meves pròpies limitacions. En els dibuixos de Diari de Conquesta, el cim, la fita, no és un lloc des d’on el qual adquirir un punt de vista privilegiat, sinó que es veu des de la distància i amb ironia (“Conquest Overbooking”, “Climbing first, rolling after”).

És la qüotidianeïtat un ámbit on es poden o s’han de fer conquestes?

El meu mètode habitual de treball es basa en buscar una metàfora que pugui acollir i unificar les meves inquietuds i obsessions del moment. Un cop apareix aquest signe, analitzat, invertit, hi projecto tot tipus d’associacions, des de la pura expressió de necessitats o desitjos , com “The Right of Not Having to Be Realistic”, o comentaris urgents relacionats amb l’agenda política “Mountains of Greed”, en relació amb el cas Pujol, o “Conquest of My Own Body Where No Institution or Government Should Irrupt”, en relació a la proposta de nova llei d’avortament, recentment cancel·lada, afortunadament.

Per tant, sí, les conquestes, almenys aquelles a les que faig referència, responen a àmbits quotidians, que no per això deixen de ser col·lectius i per tant, polítics.

icub140917_004

icub140917_002

Aquesta entrada s'ha publicat dins de artistes, artistes, Exposicions i activitats, Projectes i processos i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *