CAROLINA BONFIM. CORAZON 190. DEL 16 D’OCTUBRE AL 9 DE NOVEMBRE. PROJECTE DESLOCALITZAT

Carolina Bonfim (São Paulo, Brasil, 1982) es va formar en arts
escèniques i visuals a l’Instituto de Artes UNESP de São
Paulo, va obtenir un màster de Producció i Recerca Artística
i actualment és doctoranda d’Estudis Avançats en Produccions
Artístiques, tots dos per la UB. A partir dels codis que
regeixen els gestos i les possibilitats de representar el cos,
indaga en la reconfiguració del vincle entre la mirada i la presència
física. Les relacions interpersonals, el voyeurisme,
l’alteritat i el nexe amb l’audiència són temes recurrents
en la seva pràctica, formalitzada en instal·lacions, performances,
dramatúrgies, balls i vídeos. Actualment participa en
el programa de residències Pinotxo de Sant Andreu Contemporani
i Fabra i Coats – Fàbrica de Creació de Barcelona.
Amb un títol inspirat en el nombre de pulsacions que marquen
el llindar d’un atac de cor, el projecte Cor 190 planteja
diverses sessions d’una performance concebuda per a un
espectador-participant únic.
A partir de la relació un a un entre artista i públic,
Carolina Bonfim crea un context per a la pràctica artística
des d’una posició oberta a l’altre, una alteritat que suposa
també interdependència en la relació: la performance com
un moment de prendre decisions, per ambdues parts.
Conjugant la idea de visió urbana i l’acte de caminar,
la proposta incideix directament en el cos com quelcom
que es construeix a través de la mirada, en el jo, com a espai
definit per contrast i contigüitat amb allò que no li és propi.
Allí on l’audiència estableix el seu propi cos com a referent
i lloc constitutiu de la posada en escena, sorgeix el moment
d’intersticialitat, o potser intertextualitat, entre l’executor
–artista– i l’altre executant –espectador.
La presencialitat, els seus modes, vertebren la seqüència,
en què la temporalitat és determinant i incorpora elements
com la incertesa, l’assossec o la tensió. La relació amb l’espai,
allò públic i allò privat, o la transferència de control, són
vectors que convergeixen i incideixen sobre l’usuari, que, al
seu torn, en el seu trànsit assumeix un procés de cerca que
el situa com un vector més en el joc constructiu de la situació.
Aquesta mena de postís psicotemporal de la implicació
participant comporta una afirmació biogràfica del mateix
usuari. Desplaçar la seva identitat com a subjecte, situar
la seva conducta com a espai de ficció davant l’altre, activa
diferents processos d’identificació –visual, gesticular,
lingüística– en la formació del jo.
Obrint-la als traspassos de poder, Cor 190 explora la performance
com a dispositiu i com a metodologia. La singularitat
de cada experiència, la seva construcció íntegra des
d’allò immediat i recíproc, suposa la incorporació activa
de l’usuari amb un acord tàcit: un préstec del cos, a canvi de
no ser un simple espectador.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Exposicions i activitats, General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *