PEP VIDAL { } 09/10 – 17/11. ESPAI CUB

El projecte { } consisteix en un cub de 83 cm d’aresta i gairebé
un tona de pes instal·lat al centre de l’Espai Cub. Malgrat
la clara al·lusió a l’escultura minimalista que es podria
inferir del seu caràcter objectual elemental, aquest cub
condensa i aïlla –mitjançant procediments científics
estrictes i revestiments de construcció– el no-res..

Cada espai, ésser, objecte, agent, acte o situació constitueix
un sistema que genera reaccions entre la seva pròpia
configuració i la d’allò que el circumda. Interessat en la
complexitat i sensibilitat dels sistemes i les interaccions,
l’autor aborda els procediments tècnics apropiats per eliminar
les molècules d’aire i fabricar una càpsula d’ultrabuit,
un espai on la pressió atmosfèrica és radicalment inferior
a l’habitual, un microsistema on es limiten al màxim
les possibilitats d’interacció a l’interior, fins i tot al nivell
dels imperceptibles canvis infinitesimals.

i-wXsS4tR-XL

{ } de Pep Vidal. Fotografia: Pep Herrero.

Procurant la permanència en el temps d’aquest aïllament,
la seva resistència a les variacions i els fluxos dins
i fora de { }, el buit ha estat recobert amb tota mena de capes
aïllants de materials procedents de la indústria, l’àmbit
científic i l’edificació arquitectònica. Poliestirè expandit,
fusta, ferro, fibra de vidre, guix, escuma elastòmera, ciment,
làmines LT (Light Technology), formigó armat, acer
inoxidable, plom, aerogel de silici o mu-metall es troben
entre els elements que impedeixen qualsevol efecte del foc,
l’aigua, la humitat, el vapor, les temperatures extremes,
la tracció, la compressió, l’impacte i el so que genera, el so
aeri, la llum, els raigs X i infraroigs, els camps i les ones
electromagnètics o la pols còsmica sobre aquest petit hipercub
ultrapesat.
Evadint tota mena de modificació o condicionament
des de i cap a allò que l’envolta, aquest no-res real, o científic,
en la seva particularitat, funciona com un gest simbòlic
de la voluntat humana de participar activament sobre
el marc de la realitat. Des de la circumscripció a la ciència
com a mètode, amb aquest cub de molts cubs dins un altre
cub que constitueix { }, Pep Vidal insereix un sistema-nores
en un espai expositiu, una singularitat de l’espai enmig
de la ciutat i del món que apel·la a la dialèctica de la possibilitat
que defineix el mateix fet artístic.

i-KfBWCpQ-X2

{} de Pep Vidal. Fotografia: Pep Herrero.

Pep Vidal (Rubí, 1980) és llicenciat en Matemàtiques
per la UAB, doctorand de Física a la UAB i al Sincrotró ALBA,
i va fer el Curs avançat d’art contemporani a A*Desk.
Vinculant el pensament científic com a experiència vital
a la seva pràctica artística, treballa amb els canvis infinitesimals
que es produeixen constantment a tot arreu i que
tenen una cadena caòtica i (gairebé) infinita. Entre els seus
projectes recents hi ha Flickr = reality? (Cultura|s, La Vanguardia,
2012); Figura 5.1 (Hangar, 2012); Un nudo salvaje
(A*Desk, 2012); Grass grows (Muxart, Martorell, 2012; Fabra
i Coats, 2013); Proceso en infinito (LABoral, Gijón, 2012);
Movimiento 44 (Sant Andreu Contemporani, 2013), o Simbiosis
Hippie, juntament a Jonathan Millán (Can Felipa, 2013).
És cofundador de granja.cat, projecte per a la difusió
de la cultura matemàtica, especialment en nens. Actualment
és artista resident a Hangar.

Transcripció dels textos de les fulles de sala BCN Producció.BCN-PR-13_FullSala_Pep_CAT_X-WEB

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Exposicions i activitats, General i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *