SERGI BOTELLA. TALLAR-SE UNA UNGLA PER TREURE LA MERDA DE LES ALTRES. 9/10 – 17/11

Tallar-se una ungla per netejar la merda de les altres,
l’exposició que es presenta a La Capella, mostra una mena
de reacció en cadena que té com a detonant el sacrifici,
que és també l’element comú a les parts que s’hi presenten.
Hi podem veure com el sacrifici va més enllà d’allò personal
per convertir-se en un dels elements que vertebra no només
la nostra societat, sinó la mateixa naturalesa.
Quan entrem a l’exposició ens trobem El triomf de l’oci,
una instal·lació que ens acosta al món de les festes il·legals
a través d’una sèrie d’elements utilitzats per una actriu,
Ida Casas Vilarasau, representant-se a si mateixa en aquests
ambients durant la nit de la inauguració. A la taula de mescles
podem trobar diversos discos d’EVOL, que ens serveixen
d’ancoratge amb el tipus de música que s’escolta en aquestes
festes, però que també ens ajuden a entendre-les,
ja que es tracta d’un treball en què Roc Jiménez de Cisneros
i Stephen Shar desconstrueixen, a través de diferents estratègies
de composició, les icones sonores de la cultura rave.
Una instal·lació que ens acosta a un fenomen cultural molt
codificat en què el cos es porta al límit en pro de l’oci.

i-jDDgkd4-X2

”El triomf de l’oci” de Sergi Botella. Fotografia: Pep Herrero

A Tallar-se una ungla per netejar la merda de les altres,
l’obra que dóna títol a l’exposició, veiem com Sergi Botella
es mossega una ungla i després la fa servir per netejar
les altres. Un acte quotidià però íntim que s’exposa a través
d’una sèrie fotogràfica, d’una bellesa i un detall gairebé
renaixentistes, realitzada per Goran Bertok (amb qui havia
treballat anteriorment). Unes imatges que ens enfronten
a la cara no pública de nosaltres mateixos, que ens provoquen
fins al punt de fer-nos sentir incòmodes.
El treball és el sacrifici humà per excel·lència, el càstig
diví. A Mans i teclats un escriptor, Javi Bermúdez, ha estat
contractat per treballar en col·laboració amb l’artista
en una novel·la sobre una obsessió: la línia vermella dels
aparcaments. Per a això s’ha creat una oficina dins l’espai
d’exposició en què tots dos treballaran aquest projecte.
D’aquest procés s’exposa no només l’acte físic de treballar,
sinó que també s’hi mostren els resultats a través de la pantalla
que veiem al costat de l’oficina i que està connectada
a una càmera de seguretat que “vigila” discretament.
Tant aquesta peça com Oficina i poder són obres en què
el procés de treball previ a la presentació és, si bé no visible,
fonamental.

A Mans i teclats, s’ha seleccionat un escriptor
professional després de superar una convocatòria oberta.
En aquesta peça no només hi ha escenificació sinó la visibilització
d’un treball real i necessari per al desenvolupament
d’un projecte futur. A Oficina i poder s’ha treballat amb una
agència de publicitat, Evillove, respectant-ne els protocols,
i es va demanar als treballadors que relatessin anònimament
les relacions sexuals de dos companys seus. Un conjunt
de relats que poden arribar a l’absurd i el valor dels quals
és que aquestes experiències són narrades pels protagonistes,
que a més es converteixen en subjectes del seu propi
treball. Ambdues obres ens remeten a relacions de poder
que s’estableixen a la feina.
Diversificació de riscos en la naturalesa mostra com
el sacrifici no és exclusivament humà. Aquí fa referència
a aquells moments en què es renuncia a una part pel bé
del tot, una cosa comuna al món natural. En aquest cas,
Sergi Botella també ha sacrificat la possibilitat de produir
una peça nova pel benefici del tot: ha instal·lat en lloc
seu una pintura de Pere Llobera, Francisco talking to the
animals (2009), en què fa referència a Francesc d’Assís,
que exemplifica el sacrifici religiós. Una obra que descriu
perfectament el que ell volia explicar i que, per tant,
fa innecessària la seva intervenció.

El comiat previ a la mort és un dels actes més dolorosos
als quals s’enfronta l’ésser humà, i aquest acte el compartim
amb alguns grups de felins que també s’acomiaden
dels seus membres ferits quan els estan a punt d’abandonar
per continuar el seu camí. A L’adéu de la manada un grup de
sofàs representen aquest sacrifici familiar, mostrant el mateix
moment d’abandonament. En aquest cas no hi ha imatges
d’animals o imatges que ens remetin a un grup concret,
sinó mobles, que són una construcció humana i ens ajuden
a fer la connexió entre el gest animal i els ritus familiars.
I, finalment, o a mode d’inici, Panteretes, un conjunt
d’imatges que ha anat recopilant Botella des del 2011 en
què el denominador comú són els estampats felins i que
ens porta a reflexionar sobre tipus socials, com es construeixen
les modes i com l’ésser humà tendeix a imitar el grup
a la cerca de pertinença.
“Comportaments estètics basats en el sacrifici en què
es tendeix a polaritzar el conjunt de significats, estampats
animals per derivar en infinites lectures: els ritus com
a patologies o la repetició com a dependència, per esmentar-
ne alguns”.

i-k497xTQ-X2

”panteritas” de Sergi Botella. Fotografia: Pep Herrero.

Transcripció dels extos de les fulles de BCN Producció BCN-PR-13_FullSala_Sergi_CAT_X-WEB

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Exposicions i activitats, General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *